Jugar a la mort

broken-doll

 

JUGAR A LA MORT

“Tocar fons, perdre fil.

Magatzem de laberints.”

El Clímax

A Daniel Busquets

 

Vaig jugar a la mort d’un vers en perill,

rimava la boca contra un espill.

I queia dins meu fins a tocar fons,

fins a la mort tan plana dels segons.

 La nineta que em reia a l’ull, on era?

I els anys nens, castigats a la nevera?

Ara només duc sutures a l’ànima,

qui sap on para, on sua una llàgrima.

      Elisenda Serrano Munné

 

“No sé en quin dia de la nit estic”

Dona monstre amb el cor tocat i enfonsat
           “We are such stuff
as dreams are made on, and our little life
is rounded with a sleep”

            The Tempest, Acte IV, escena I

                                             “Eh!, de la vida,

            respon algú?”

                      a Joan Vinyoli

 Sona l’hora morta de la set.

No sé en quin dia de la nit estic

i només tinc aquest cal, aquest fred,

que com dues busques de rellotge

m’avancen fins la fi.

La darrera és aquí.

La ranera de l’alba,

la mort que cueja amb la llum.

Però, i la vida?

                                                          La vida, no res, un fum.

                                                             Elisenda Serrano Munné (palimpsest)

Els aires de l’amar

twombly_wilder

Amor, fes-me els aires de l’amar.

Enlaira’m

Mareja’m de tu.

Vull que m’enfilis per dins,

que em cusis de desig.

 Viurem junts la tempesta del cor, els embats del sexe,

la tramuntanada de l’esperit.

Després, ja ens acomiadarem amb naufragis,

amb mars petites,

amb paraules minvants.

 I els nostres llavis trencaran

l’escuma menuda d’un adéu.

                                                                                       Elisenda Serrano Munné

Les clochards célestes (l’amor fet a miques)

amants-du-pont-neuf-1991-10-g

a tots els amors indigents

I em va venir un amor indigent.

No volia caure del somni.

No teníem feina, ni casa, ni diners, com ara ara.

Però ens tornàvem a posar a la boca tots els petons que queien a terra,

i fins i tot ens menjàvem les sobres del cor.

Teníem un trist d’alegria.

Estàvem morts,

de ganes.

Elisenda Serrano Munné